Via ferrada situada en les Agulles de la Foradada del Toscar, al sud-est de la serra Ferrera, a una altitud entre els 1100 i els 1500 metres. A l'any 2009 l'Ajuntament de Foradada del Toscar, a traves de l'empresa Pyrene Vertical, va fer construir aquesta via ferrada, situada dins del seu terme municipal, per tal de potenciar el desenvolupament d'activitats lúdicas i esportives. Per la realització de l'obra s'ha comtat amb una subvenció de la Diputació Provincial d'Osca, aportant l'ajuntament la resta total de la mateixa. Es tracta d'una via força espectacular amb un equipament notable, molt semblant a les ferrades andorranes i una aproximació curta, tot aixo a comportat que aquesta via hagi guanyat popularitat en molt poc temps, sent una de les més visitades del moment. L'única contra que i trobem, es que en alguns llocs esta sobre-equipada d'esglaons.
La ferrada de la Foradada del Toscar té un recorregut de 600 metres, amb un desnivell de 240 metres. La via transcorre per parets verticals de bon calcari, esdevenint un traçat variat i sinuós dividit en tres trams ben diferenciats, alguns amb tendència a desplomar, però sense arribar a ser passos físics, a més de xemeneies i flanquejos verticals, i trobem 3 ponts de diferent mida i construcció.
Per arribar a la ferrada si venim de Catalunya o farem per la N-260. Una vegada passada la població de la Foradada del Toscar, en direcció a Samper, passem la collada de Foradada. En un tram on la carretera fa una llarga recta, a l'esquerra veurem uns pals, que diuen que són llances, es tracta d'una escultura en honor al Rei Gonçal de Ribagorça. Uns metres abans de dita escultura, al costat oposat trobarem l'entrada d'una pista, on un retol ens indica la ferrada.
Una mica d'història;
Les poblacions de Lascorz i Foradada del Toscar, fins el 26 de Juny del 1043, constituïen la frontera entre els comtats de Ribagorça i Aragó (Jacetania i Sobrarbe). En la data abans esmentada el Comte de Ribagorça, en Gonçal va ser assassinat en la població de Lascorz, en el barranc de l'Usia, en el pont que comunicava Lascorz amb Morillo de Monclús. Aixi en Ramir comte d'Aragó i germà de Gonçal va poguer unificar tot el regne. Sempre a quedat el dubte de si en Ramir, va tindre que veure alguna cosa amb la mort de son germà. A dia d'avui, l'escultura de les llances a peu de carretera, recorden aquest esdeveniment.
Podem deixar el cotxe a peu de carretera i caminar uns 20 minuts, o en el cas que disposem d'un cotxe adequat pujar per la pista, fins un lloc on podrem aparcar, a 5 minuts de l'inici de la via. La totalitat de la via es pot realitzar en 2 h-2,30 h, per l'aproximació caldran uns 20 minuts i per fer la tornada uns 45 minuts més. L'orientació sud de la paret fa que sigui una via que es pot realitzar en qualsevol època de l'any, tot i aixi durant l'estiu es aconsellable portar una bona provisió d'aigua.
El primer tram, on s'inicia el recorregut i trobem un retol indicatiu del mateix. Tot seguit la via puja vertical resseguint un esperó.
Després de l'esperó entrem dins d'una canal estreta, on continua molt vertical per anar a buscar una segona canal, on i trobarem un pont tibetà que creua fins una petita agulla, aquí continuarem per una placa en travessia a l'esquerra i seguir ascendint fins el cim d'una cresta molt aèria. Aquest tram es el més complicat i emocionant de la via, on haurem fet 180 metres de recorregut i quasi 100 metres de desnivell.
Canal vertical.
Tram molt aeri.
Pont tibetà.
Punjant l'agulla per sobre del pont.
Arribant a la cresta.
Flanqueig aeri.
El segon tram s'inicia des del cim de la cresta, per baixar uns metres i continuar per un flanqueig molt aeri, tot seguit anirem baixant per anar a buscar la part oposada de la ferrada, on i trobem un pont de bones dimensions, amb xapats metàl·lics pels peus, una xic distanciats uns dels altres.
Un pont força llarg.
Passat el pont comença el tercer tram, de 350 metres de recorregut i un total de 220 de desnivell. Ara ja molt més relaxada-ment anirem superant diferents graonades, per una zona menys vertical pro força entretinguda. Aquest tram es optatiu, ja que passat el pont trobem una sortida, al meu parer es del tot recomanable continua la via, tot i que ara ja és presenta molt més fàcil.
Des del segon tram, tenim bones prespectives de la cresta que acavem de fer.
Un diedre sobre-equipat per acavar la via.
Bones vistes a la part final.
Una vegada finalitzat el tercer tram trobarem el camí de baixada, els punts més drets estan equipats amb cordes, tot i aixi es un camí força groller, on tindre que mirar on posem els peus.
Des del camí de tornada podem veure el pont i el cim més elevat de la ferrada.