ESPOLON GUERRERO (170 metres, IV+).

L'Espolon Guerrero és una via d'escalada ideal per l'iniciació que es troba en el terme del poble de la Juncosa de Montmell en la comarca del Baix Penedès. Va ser obert i equipat pels germans Guerrero.
Es tracta d'una successió de ressalts, no gaire continuada i no gaire obligada, equipada amb parabolts. Mai agafa una altura excessiva, i es pot abandonar en qualsevol punt.

Accés: El més ràpid és agafar l'autopista AP-2 i abandonar-la en la sortida nº 12 de La Bisbal del Penedès-Llorenç del Penedès-Santa Oliva-L?Albornar. En la primera rotonda seguir la carretera T-240 en direcció La Bisbal del Penedès. A continuació trobarem una altra rotonda on haurem de seguir la carretera TV-2401, que ja ens condueix a Juncosa de Montmell.
Seguint la carretera trobarem un desviament cap a la dreta. Es tracta d'una pista en bones condicions en direcció al Vall de Sant Marc i retolat com Àrea recreativa forestal de Montmell. En arribar a aquesta àrea (amb aparcament, bar, barbacoes) es pot deixar el cotxe aquí.

Aproximació: Des de l'aparcament comença un camí paral·lel a la pista per la qual hem vingut que va des de l'església Nova fins a l'església Vella del Montmell. Després el camí, es dirigeix cap as Castell de Montmell. El peu de via està en la mateixa pista, just abans d'una barrera verda, marcat amb un parabolt groc.

L1.(IV, 25 mts): Un tram vertical d'IV seguit d'una curta caminada i una fissura tombada, també d'IV, protegida amb 3 parabolts. A dalt es pot muntar R en un bloc, des d'on veiem el peu de via.

L2.(IV, 30 mts): Després es camina fins al peu d'un ressalti bastant dret amb molt bon canto. Es pot fer R després, en una alzina.



L3.(II, 50 mts): De l'alzina per a dalt hi ha un tram fàcil, I/II, fins a una espècie de creu metàl·lica, damunt mateix de l'ermita Vella, on també es pot fer una bona reunió.

L4.(II, 40 mts): Un altre tram fàcil, amb algun pas opcional d'II/III fins al peu de l'últim mur.



L5.(IV+, 25 mts): Aquí està el pas d'IV+, tot i que es pot evitar caminant per l'esquerra. És un mur de 4 metres vertical, amb dos parabolts. Després, un tram de caminar, un pas d'III i reunió en un pi, on ja donem per acabada la via.

Final de la via. D'aquí al Castell de Montmell, hi ha un pas.

Situat dalt d'un cim de la serra de Montmell, és el mes enlairat de tot el Penedès, a una altura de 781 metres. La seva antiguitat va més enllà de l'any 974, any en què es troba documentat per primer cop. La seva senyoria va pertànyer sempre al bisbat de Barcelona, excepte durant els segles XI i XII, que va ser infeudat a la família Banyeres.
Es conserven algunes restes de la torre, de planta rectangular, i algunes dependències del recinte annex, de planta trapezoïdal, obra del segle X o XI. Hi ha restes d'una cambra amb volta, segurament d'època posterior.

VIDRÀ-BELLMUNT-VIDRÀ.

Ruta circular que s'inicia des del mateix poble de Vidrà, per assolir el cim del Bellmunt on i trobem el santuari demateix nom, per acabar retornant a Vidrà tot seguint una part del PR-C47. Durant el recorregut passarem per llocs prou interessants com la Tosca dels Degollats, el Salt del Molí o el pont de Salgueda.

Vidrà és un municipi de poc més de 34 Km2, format per el nucli de Vidrà, la Creu de l'Arç i el veïnat de Ciuret, i diferents cases de pagès. Al nord de la comarca d'Osona, a la qual pertany des de 1989, encara que, de fet, forma part de la província de Girona.

En arribar a Vidrà deixem el cotxe a la Plaça Marià Vila d’Abadal. Tot seguit, ens dirigim cap a la zona de l’esglesia seguint els indicadors blanc i vermells del GR-3 tot travessant el poble, per anar a sortir de nou a la carretera.

Detall del recorregut. Pujada acumulada: 552 m. Alçada mínima-màxima: 833-1245 m. Distància aproximada: 10,80 km. Temps aproximat sense parades : 3h 00m.

Sortint de Vidrà, caminarem 10 minuts per la carretera fins arribar al Coll de Vidrà on un rètol indica el Coll d’Hi-era-de-massa i Bellmunt, tot seguint els senyals del GR. Arribem a la Creu del Fus on el camí es torna més planer. A partir d’aquest punt ja veiem el Santuari de Bellmunt. A pocs minuts arribem al Coll d’Hi-era-de-massa, on deixem el GR3 i tot seguint les indicacions del rètol que hi trobem, continuem pel PR C45 en direcció a Bellmunt. El cami davalla lleugerament, i en pocs centenars de metres trobem una nova cruïlla. Un rètol ens indica que seguint a la nostra esquerra, tornarem a Vidrà per un camí diferent al que hem seguit fins ara. Aquest serà el camí que seguirem de tornada, però abans pujarem fins el Santuari de Bellmunt i per això seguim el petit corriol que s’endinsa a la fageda.

Segons es creu, el santuari de Bellmunt fou inicialment la capella de l’antic (i avui inexistent) Castell de Sa Reganyada. El culte a la Mare de Déu apareix documentat per primer cop l’any 1.219. Des de llavors, l’ermita ha sofert diverses reformes i ampliacions. Actualment també és un refugi i bar-restaurant amb servei d’esmorzars dinars i sopars (Tel. 93 744 71 07). La vista des del santuari abarca una àmplia panoràmica. En direcció nord veiem el Pedraforca, serra del Cadí, Puigllançada, Taga, Puigmal, Bastimens, Canigó, Comanegra… cap el sud les Agudes, el Matagalls, la Plana de Vic, Montserrat.
Desférem el camí del Santuari fin arribar al final del corriol on tornem a trobar la cruïlla esmentada abans. Cal que prenem el camí de la dreta que surt de la fageda per passar entre roures i finalment finalitza al PR-C47 (senyals blancs i grocs). Aquí un rètol ens indica el camí a Sant Pere de Torelló (a la dreta), Vidrà (a l’esquerra) i el Coll d’Hi-era-de-massa (per on hem arribat). Podem caminar uns pocs metres en direcció a Sant Pere de Torelló per tal de poder veure la Tosca de Degollats, una formació calcària curiosa.

De tornada a Vidrà, passarem pel Salt del Molí. Seguint el camí guanyem alçada pujant a la part superior del salt, on les restes d’un antic molí resten amagades entre els arbres.

A un parell de minuts travessem el Ges pel pont de Salgueda, un bonic pont romànic d’un ull situat entre el bosc de ribera.

En travessar el pont podem seguir tot recte per un corriol que ens portaria fins a Vidrà, o continuar pel PR-C47 fins al Molí Nou (en ruïnes) on tornem a travessar la riera.

Molí Nou (en ruïnes).


Tot seguint el PR-C47, tornarem arribar a Virà. Masia del Cavaller, del segle VIII.