PASSAREL•LES DEL RIU VERO-ALQUÉZAR (OSCA).

 
Des d'Alquézar, surten diversos camins que acaben d'una manera o un altre vora les aigües del riu Vero. El camí de les passarel·les és el més accessible i directe, descendint de primer pel pronunciat barranc de la Font, gairebé fins al jaç del riu. Els nombrosos ponts i baranes que faciliten el pas, no ofereixen cap perill, permeten un primer acostament a aquest singular enclavament natural de la Serra de Guara, tot realitzant una volta circular de dificultat baixa.
 
 
El riu Vero, és un riu aragonès que neix de la confluència del barranc de la Cereosa, amb el barranc Viñaza, amb una direcció nord-sud, s'introdueix al Parc Natural de la Serra i Canons de Guara a l'altura de Sarsa de Surta, i surt per Alquézar. En els seus primers quilòmetres el Vero i els seus afluents, descriuen uns impressionants canons calcaris, que constitueixen uns dels més representatius fenòmens càrstics del Parc Natural. El riu Vero travessa la ciutat de Barbastre, i desemboca poc després en el riu Cinca, en el paratge denominat "La Boquera".
 
 
Aproximació amb cotxe; Ens haurem de desplaçar fins a la població d’Alquézar (Osca), tot i que en un principi pot semblar un recorregut llarg (213 km), les carreteres són de molt bon fer, amb la major part del traçat per auto-via. Sense presses, podrem fer l’aproximació en unes 2 hores i 20 minuts; per la A-2 ens arribarem fins a Lleida, i tot seguit per la A-22, Almacelles, Binèfar, Monzón, Castejón del Puente i Barbastre, des d’aquí ens quedaran 24 quilòmetres per la A-1232 fins Alquézar.

Alquézar (Alquerza en aragonès), és un municipi de la comarca del Somontano de Barbastre, dins de la província d’Osca. La població està situada al marge dret del riu Vero, a peu de les serres de Balcez i Olsón. Deu el seu nom al castell o Al-Qasr, fet construir al segle IX per Jalaf Ibn Rasid, per tal de defensar l’accés a la capital de la Barbitanya (Barbastre). Un dels punts més interessants de la població, és la col·legiata de Santa Maria la Major, la qual forma part de l’antiga fortaleza.
 
 
El recorregut l’iniciarem des del mateix nucli d’Alquézar, davant mateix de la tenda “O Forno”, situada en el carrer de l’Església, aquí ja i veurem els primers rètols (S4.pr, senyals grogues i blanques ).
 

A pocs metres de la sortida, trobem els primers trams equipats amb passarel·les que ens ajudaran a entrar de ple dins del barranc de la Font, per sobre nostre podrem observar la col·legiata de Santa Maria la Major, que s’alça imponent sobre d’un esperó de parets verticals.

 
------------

 
Arribant al riu les vistes prenen amplitud, tot i que les parets verticals de sinuoses formes continuen tancant l’horitzó. Ja a tocar l’aigua del Vero el tram de passarel·les continua per la dreta, però és molt interessant fer uns metres en direcció contraria, fins a la cova de Picamartillos.


Cova de Picamartillos.

 
----------

 
Retornem a l’últim punt, i enfilem per les passarel·les que van vorejant el riu a certa alçada.
 
 
En algun punt el tram equipat ens retorna arran d’aigua.
 

----------

 
Per continuar tot seguit amb més trams de passarel·les, fins arribar a una resclosa que forma un bonic saltant d’aigües cristal·lines.
 
 
---------

 
----------

 
----------

 
El sender passa per sota uns blocs caiguts, on caldrà ajupir-se una mica, i retroba l’últim tram equipat, i el més espectacular del recorregut, fins arribar a una petita central hidroelèctrica punt que marca la sortida del canó, del que anirem allunyant-nos a poc a poc, fins a retornar al centre d'Alquézar, al costat mateix de l'Església de San Miguel.
 
 
----------

 
---------

 
Passejada fàcil apta per a tots els públics, d’una mica més de dos quilòmetres i uns 170 metres de desnivell, que sense presses i aprofitant per fer fotografies, podrem realitzar en menys de dues hores. Per completar el dia, és de visita obligada l’església de Sant Miquel, la col·legiata de Santa Maria, i el nucli urbà d’Alquézar.


---------