BTT CASTELL DE BOIXADORS.


Descripció de la ruta; recorregut d'uns 21 quilòmetres i una mica menys de 500 metres de desnivell, la majoria dels quals els trobarem en els últims quatre quilòmetres, fins aquí el traçat és una agradable passejada per pistes amples i en bon estat, amb algun tram de pujada de poc desnivell.

L'atractiu principal del recorregut és poder fer amb BTT el turo del Castell de Boixadors dins del llistat dels 100 Cims de FEEC, a tot això si afegeix el fet que dalt d'aquest cim, i trobem un castell envoltat d'una llarga història i declarat com a bé cultural d'interès nacional.

Aproximació amb cotxe; des de Manresa ens incorporarem al C-25 (Eix transversal) i ja no el deixarem fins a la població de Sant Pere Sallavinera, des d'on iniciarem el recorregut. En total i tenim uns 29 quilòmetres, que podrem fer en uns 25 minuts de temps.

Iniciarem el recorregut des de Sant Pere Sallavinera, un petit municipi de la comarca de l'Anoia. Podrem deixar el cotxe al carrer central, on i trobarem un ampli aparcament. Sortirem del poble, per la mateixa carretera que i hem arribat amb el cotxe. Fem uns metres d'aquesta carretera (N-141b), per un pont creuem per sobre la línia de ferrocarrils (FC Manresa-Lleida) i tot seguit passem per sota la C-25. A la sortida d'aquest pas soterrani deixem la carretera, i ens desviem a la dreta per una pista asfaltada, que durant uns metres segueix paral·lela a la C-25. Ens desviem a l'esquerra per entrar en una zona de plans de conreu, passem a tocar la casa de Ca la Viuda, i ens tornem a desviar ara a la dreta fins passar Cal Piquer.


La Remugosa.

Tornem a creuar per sobre el ferrocarril, a l'entrada d'una mina, en el mateix punt on trobem una carretera local (BV-3051), la seguim solament uns deu metres de pujada, i prenem una pista a l'esquerra. Haurem de tenir en compte, que a la tornada aquesta carretera local la farem servir per retornar al poble de Sant Pere Sallavinera. Durant uns metres alternarem el camí pla amb algun pujador més dret, fins a situar-nos als faldars de les Costes de la Remugosa i la casa del mateix nom, des d'aquí ja tenim una visió més propera del Castell de Boixadors.

Castell de Boixadors des de la Remugosa.

Les Bassetes. 

Passada la casa de la Remugosa enllacem amb una pista pavimentada, per davant la Plana dels Seguers i el gran mas de Seguers. A l'inici d'aquesta pista perdrem uns metres de desnivell, només passar els Seguers deixem l'asfalt i ens desviem a l'esquerra, per davant la casa de les Bassetes. Un breu pujador ens acosta a una pista més ampla, que seguim per la dreta.


Deixem pistes a esquerra i dreta, i arribem al cementiri de Sant Pere de Boixadors, l'ermita està uns cent metres més avall. Anirem seguint la pista ampla (Camí de la Fortesa al Moli de Boixadors), deixarem totes les pistes menys importants que anirem trobant, seguint per un traçat força planer amb algunes girades pronunciades per creuar algun torrent.


Sense gaires complicacions arribarem a un punt on veurem uns metres per sota nostre el mas del Moli de Boixadors, on destaca la Capella de la Sagrada Família, construïda com a capella particular del Molí de Boixadors entre els anys 1881 i 1883. 


A partir d'aquí, la ruta ja es va situant per sota la Carena de Boixadors. Uns metres després de passar el Moli de Boixadors deixem la pista principal, i girem a l'esquerra pel Camí de la Font Puda, en un principi seguirem a prop del torrent, però a mesura que anem prenent alçada ens anirem allunyant. El recorregut ens fa voltar, per la part del darrera del cim del Castell de Boixadors. Fem una gran marrada per davant del mas de Vallcebre, en una confluència important de pistes. Punt d'orientació força conflictiu, on l'ús del track és del tot necessari. Aquests últims quilometres són de pujada constant, amb algun pujador molt dret, tot i que la pista és relativament bona. Uns metres més planers ens porten al coll del Castell, important cruïlla de camins a tocar el Castell de Boixadors.


En la mateixa cruïlla i podem veure les ruïnes de la Casa Nova del Castell, des d'aquí al punt més elevat del recorregut ens quedant uns pocs metres de pujada molt dreta, amb una tanca que barra el pas de vehicles. Un últim esforç i assolim la nostra fita d'avui, el Castell de Boixadors.


El Castell de Boixadors és encimbellat dalt d'un turó a 848 metres, en una posició privilegiada pel que fa al control sobre els camins d'accés a l'altiplà de Calaf i a la banda oriental del terme, a frec dels límits bagencs.


Es troba a l'extrem occidental de la serra de Castelltallat (922 m), la qual emmarca, amb la serra de Rubió (837 m) al sud, el camí que comunicava la vall del Cardener amb la del Segre. Era, per tant, un camí molt important en temps de reconquesta.


Del castell resta la torre rodona mestra, una sala coberta amb un arc de diafragma ogival, i restes d'un casal senyorial amb els seus cups, colomar i altres senyals de dependències així com de murs que protegien els apartats dels senyors.


A redós del castell hi ha l'església romànica de Sant Pere, d'una única nau, que inicialment estava capçada a llevant per un absis semicircular, element que fou refet més tard, al segle XVIII, per l'actual de planta quadrangular; destaca també d'aquesta centúria, el campanar de paret amb dues obertures al mur de ponent. De l'edifici original del segle XI conserva la decoració del mur de migdia, centrada en un fris amb arcs cecs en sèries de dos i lesenes molt curtes.



Continuem el recorregut i retornem al coll del Castell, on prenem la pista ampla de la dreta, amb baixada directa fins a la masia dels Seguers, on retrobem el traçat que hem fet de pujada. A partir d'aquí repetirem durant uns quilòmetres el mateix camí, passant pel mas de la Remugosa. Passada aquesta casa enllacem amb la carretera local BV-3051, tornem a creuar per sobre la línia de ferrocarrils i seguim per la carretera N-141b, en breus minuts ens trobarem a l'entrada del poble de Sant Pere Sallavinera, on donarem per acabat el recorregut.

PANTÀ DEL CATLLAR.


Descripció de la ruta; caminada no gaire llarga (a prop de 10 quilòmetres), i amb poca pujada (no arribem als 200 metres de desnivell), amb diversos punts d'interès, que en general és centrant en la zona Humida del Catllar (riu Gaià), i el Pantà del Catllar. A la part final del recorregut i trobem l'ermita de Sant Ramon, i ja una vegada retornats a l'aparcament, és del tot recomanable visitar el poble i el seu Castell. Aproximació amb cotxe; des de la ciutat de Manresa, prendrem la C-55 fins a Martorell on enllaçarem amb l'AP-7, passarem Vilafranca del Penedes i a l'altura de Torredembarra deixarem l'autopista per continuar per la T-214 fins al poble de la Riera de Gaia, tot seguit anem per la T-203, passem Ardenya i arribem al Catllar, ens podem arribar a la zona de La Font, on trobarem un ampli aparcament. En total i tenim uns 105 quilometres i 1 hora i 15 minuts de temps.

La vila del Catllar està situada a una altitud de 59 metres sobre el nivell del mar, situada a la vall baixa del Gaià, dins de la demarcació històrica del Camp de Tarragona, a la part més oriental de la comarca del Tarragonès.

El terme, accidentat pels darrers contraforts de la serralada Litoral, està travessat pel Gaià un riu que neix prop de Santa Coloma de Queralt, als contraforts de la Depressió Central, quan el riu arriba a la població, tot fent una giragonsa, continua el seu curs en direcció nord-sud, fins que desaigua prop d'Altafulla, sota el castell de Tamarit, a la comarca del Tarragonès.

Iniciarem el recorregut anant a buscar el llit del riu Gaia per una zona molt ombrívola, fins arribar la zona humida de la resclosa de la fàbrica del Catllar, la fabrica, ens quedara a la nostra esquerra i la visitarem a la tornada. Aquesta zona humida, inclosa dins de la Xarxa Natura 2000 i l'Espai Natural del riu Gaià, s'alimenta bàsicament, de l'aigua del cabal de manteniment o cabal ecològic que s'allibera des de l'embassament del Gaià, gràcies a un conveni entre la propietat i l'Agència Catalana de l'Aigua signat l'any 2010. Es té constància de l'emplaçament d'una resclosa en aquest punt des del segle XIII, per tal de reaprofitar l'aigua que els diferents usos industrials que històricament s'hi han establert retornaven al riu, per a altres usos aigües avall. Apareix citada per primer cop, a prop d'un molí fariner el 1341. L'estructura que resta actualment de la resclosa, es va formigonar l'any 1964 i derivava l'aigua a la séquia de la comunitat de regants de La Riera de Gaià.

Anem seguint el curs d'aigua, tot seguit passem per sota del pont de l'antic ferrocarril de Reus a Roda de Barà, no gaire lluny passem per sota un altre pont molt més modern, el de l'AVE. A partir d'aquí seguirem paral·lels a la via durant uns metres i també ens allunyarem del riu. Ara deixem la via darrera nostre i entrem en una zona d'arbres de cultiu. El traçat continua paralel al riu pero a certa distància, a mesura que anem fent metres ens tornem a apropar al curs d'aigua, a tocar la part baixa de la presa.
Haurem de travessar el riu i tot seguit iniciem un tram de pujada que ens portarà a la part alta de la presa, després de passa la curiosa casa del mas d'en Tarrés. Per pista ampla arribem al Pantà del Catllar.
El pantà del Catllar és un embassament creat per una presa al municipi del Catllar, que s'estén pels termes del Catllar, Vespella de Gaià i Renau, a la comarca del Tarragonès, i una petita part de Vilabella, a la de l'Alt Camp. El pantà fou construït a mitjans dels anys 70 per tal de subministrar aigua al complex petroquímic de Repsol, la seva construcció sobre dimensionada va interrompre totalment el curs de l'aigua, provocant la degradació més absoluta del curs baix del riu Gaià i la seva desembocadura. Si la multinacional Repsol, propietària de l'embassament, utilitzés la seva concessió d'aigua, podria deixar quasi sec l'embassament.
Pantà del Catllar.
Per continuar el recorregut haurem de creuar per sobre la presa fins arribar a una cruïlla de quatre camins amb rètols indicatius. Iniciem el camí de tornada per trams de bosc i arbres de cultiu.

Haurem de tornar a creuar la via de l'AVE, per un pas subterrani i tot seguit creuarem la via de l'antic ferrocarril.

-----------

Per camí de bon fer arribem a l'ermita de San Ramon, ja molt a prop del nucli urbà del Catllar. L'ermita consta d'una capella d'una sola nau, amb un campanar d'espadanya i una sagristia adossada. Va ser construïda durant l'any 1603. L'any 1835 fou desamortitzada i, en ocasió de la primera guerra carlina, fou convertida en lloc fortificat. Des d'aquest lloc es tenen unes boniques vistes de la població.


Uns metres després de l'ermita i trobem la Fabrica, que ja aviem vist a la sortida, ara i passem pel mig.Aquesta fàbrica consta de dos edificis un construït durant la primera meitat del segle XVIII i l'altre el 1860 ambdós magnífics exponents de l'arquitectura industrial d'aquesta època i, alhora, veritables motors de l'activitat econòmica de la vila, al seu moment. En el conjunt hi ha dues xemeneies monumentals, tronco-piramidals de planta quadrada i de diferent alçada. S'hi fabricà paper fins a l'any 1912, esdevenint després fàbrica tèxtil. L'any 1914 s'hi instal·la una central elèctrica, que funcionà fins a l'any 1972. L'any 1975, amb la crisi del tèxtil, la fàbrica tancà portes. En el mateix recinte també hi ha un molí fariner medieval de dues naus.

De mica en mica ens tornem a apropar al riu, i a la part final del recorregut, si tenim temps és del tot recomanable pujar fins al Castell del Catllar.


El castell s'alça damunt les restes d'un poblat fortificat a l'edat del ferro (segles VII-V a. C.) en un turó. Tot i que la documentació escrita situa els seus inicis al segle XI, moment en què el riu fou frontera entre els comtats catalans i el regne d'al-Àndalus, les excavacions arqueològiques realitzades indicarien que els orígens de la fortificació es trobarien en època musulmana o fins i tot anterior.


Per retornar a l'aparcament podem fer una breu passejada per dins del nucli urbà i així podrem visitar l'església parroquial, dedicada a Sant Joan Baptista, és sens dubte l'edifici més important i emblemàtic de la vila i un dels edificis religiosos més importants de la seva època al Camp de Tarragona. Aquest edifici fou construït al mateix lloc on hi havia l'anterior temple romànic, les obres s'iniciaren l'any 1776 i fou beneit l'any 1790.

CASTELL DE BLANCAFORT.


Descripció de la ruta; volta circular amb sortida del poble de Sant Jordi de Cercs (Berguedà), i que té com a principal atractiu el Castell de Blancafort, situat a mig recorregut. El trajecte d'anada és més interessant, ja que passarem per la casa de la Balma, i alguna font, fins arribar al Castell. L'excursió és fàcil de bon fer, potser algun punt perdedor a l'hora de creuar uns prats a l'alçada del mas de Vilosiu, i a la sortida de la casa de la Balma, si fem servir la pista del GPS, no té pèrdua. En total haurem de caminar uns 12 quilometres, amb un desnivell d'una mica més de 500 metres, el qual el trobarem des de la sortida fins al Castell de Blancafort. El temps sempre aproximat, estarà entre les 4 i 5 hores de camí. Aproximació amb cotxe; des de la ciutat de Manresa, i tenim una aproximació fàcil i ràpida; haurem de prendre l'autovia C-16 fins a la localitat de Berga, passada aquesta ens queden uns 10 quilòmetres de recorregut; deixem a l'esquerra el poble de Cercs, i poc després ens desviem a l'esquerra deixant la C-16, per un ramal que en breu pujada ens aproparà a Sant Jordi de Cercs; per situar-nos en un bon punt de sortida, cercarem el Camp de Futbol Municipal. En total i tenim uns 40 minuts, i uns 58 quilòmetres de recorregut. Sant Jordi de Cercs és una entitat de població del municipi de Cercs (Berguedà), situat a una altitud de 720 metres sobre el nivell del mar. És el poble més nou del municipi, i de la comarca del Berguedà. Fou construït a principis de la dècada dels 70 per donar cabuda als habitants de l'antic poble de Sant Salvador de la Vedella, inundat per la construcció del pantà de la Baells en el curs del riu Llobregat.

Després d'aparcar el cotxe a tocar el Camp de Futbol Municipal, iniciarem el recorregut cercant una pista ampla, que en un principi ens farà perdre uns metres de desnivell. El recorregut ens porta a travessar el riu de Peguera, en el seu punt de confluència amb un altre torrent. Per poder travessar el riu i trobem la Palanca de l'Eriçó, de l'antic ferrocarril miner de tracció animal de les Mines de Fígols a Berga, conegut com a Tramvia de Sang.

Per sobre, podrem veure les tres pilones d'un altre pont molt més alt, és el que queda del viaducte de l'antic ferrocarril miner i forestal, de Peguera a Cercs. Seguim el curs d'aigua durant uns breus metres, fins a passar vora la casa del Pujolet de Dalt, per entrar en el vessant del torrent de les Garrigues. Després d'haver fet 1,8 quilòmetres des de la sortida deixarem la pista principal, i haurem de trobar un viarany a l'esquerra. Podríem continuar més fàcilment per la pista principal fins a una segona cruïlla, però és del tot interessant fer una curta variant per poder visitar la casa de la Balma. En aquest punt és recomanable fer servir la pista del GPS, per anar a la casa, i des d'aquest lloc retrobar la pista, ja que el sender en algun punt és perdedor.


La Balma, és una obra del municipi de Cercs (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'un edifici de planta baixa i dos pisos, adossada longitudinalment al davant d'una roca que li serveix de paret posterior. L'establiment d'un assentament humà en aquest indret cal situar-lo en el període alt medieval, segurament a partir del segle IX, en què és força freqüent aquest tipus d'hàbitat adossat a la roca.
En època baix medieval aquests primitius masos van ser ampliats i enlairats fins a dos pisos, en el cas de la casa de La Balma es poden observar perfectament aquestes notables reformes i ampliacions. Una segona ampliació a ressaltar té ja característiques més modernes i cal situar-la en el segle XVIII, donant-li l'aspecte exterior actual de la casa. Va deixar d'estar habitada de forma regular, fa aproximadament 20 anys.
-----------
Des de la casa retornem a la pista (Camí de la Casa Nova de les Garrigues). Fem uns metres de pista fins a creuar el torrent de les Garrigues, tot seguit podem continuar per un sender a la dreta, i estalviar uns metres de camí, fins a sortir a una font. La pista fa diverses girades fins arribar al quilòmetre 4, on la deixarem per prendre una sendera a l'esquerra en mig d'un revolt molt marcat. Arribem a una zona de prats, amb bones vistes de la zona. Passem per sota del mas de Vilosiu, en algun punt ja albirem el Castell de Blancafort.

Aquest tram pot ser força perdedor. El recorregut ens apropa a creuar el torrent del Bac de Vilosiu, aquí ens podem desviar uns metres a dreta, per visitar les ruïnes de l'antic mas de Vilosiu.

A partir d'aquí, encarem de forma directa la pujada al Castell. De primer trobem una cruïlla que seguim per la dreta, tenint en compte que a la tornada seguirem per l'esquerra. Arribem a un replà anomenat la collada Baixa, a tocar la pista ampla que puja de Berga al Mirador de la Figuerassa, des d'aquest lloc en breus minuts assolirem el punt més alt del recorregut, el turo del Castell de Blancafort.

Les restes d’aquest castell estan situades al cap rocós de la serra de Blancafort (1176 m.), entre el tossal de la Guàrdia i el serrat de la Figuerassa, en una zona on hi ha els límits entre l'alt i el baix Berguedà.

----------
-----------
Actualment molt derruït, aquest castell és documentat des del 1174, i facilitava la relació i la comunicació entre els diversos castells de la zona dominada per Pere de Berga. Molt a prop de l'edifici del castell hi ha l'església de Sant Miquel, composta per una sola nau i un absis semicircular; aquesta església va ser construïda també al segle XII.
------------
-----------
Per la tornada ens tornarem a situar a la collada Baixa, on continuarem fins a la cruïlla que hem trobat de pujada, la seguim per la dreta, poc després uns metres de pujada molt suau ens apropen a la collada Alta. A partir d'aquí el traçat es força monòton, solament ens queda anar baixant fins a retrobar la pista ampla, tot seguit un parell de girades molt tancades i retrobarem el camí que hem fet de sortida, en el mateix punt on ens havíem desviat per anar a la casa de la Balma. Ara solament ens caldrà desfer el traçat en sentit, invers fins a retornar a Sant Jordi de Cercs.
-----------

TORRE DE VALLFEROSA.

Descripció de la ruta; excursió circular de molt bon fer, que té com a punt més interessant la magnifica Torre de Vallferosa. Un dels monuments de la nostra terra situats en segon terme, però que realment es poden catalogar de meravella desconeguda. Durant el recorregut també passarem per l'interessant racó del Cementiri dels nens Xics, l'església parroquial de Santa Maria de Sasserra, i ja al final la Balma dels Voliacs. En total caminarem una mica més de 10 quilòmetres, amb un desnivell molt suau d'uns 250 metres. El temps pot estar en unes 4 hores, dependrà molt de l'estona que estiguem a la Torre de Vallferosa, a més segons el dia i l'hora que i fem cap, tindrem la possibilitat de gaudir d'una visita guiada.
Aproximació amb cotxe; sortirem de Manresa per la C-25 (Eix Transversal), direcció Lleida. Passada la població de Calaf enllacem amb la C-1412/a, en direcció Castellfollit de Riubregós i Torà. Al mig d'aquesta última població prenem la LV-3005, fins a trobar el desviament a les cases de turisme rural Fustageras i la Collita (entre el km 5 i el 6). En la mateixa cruïlla podrem deixar el cotxe. En total, i tenim uns 50 km, i 45 minuts de temps.
Iniciem la ruta seguint la carretera durant uns metres, després del primer revolt la deixem i continuem per una pista a l'esquerra. De primer cercarem el Cementiri dels Nens Xics, per tal de trobar el lloc farem ús del track, doncs en alguns punts trobarem camps sembrats que ens poden complicar el camí a seguir. Des de la sortida i tenim 1,5 km. Uns metres abans d'arribar-hi haurem de creuar un camp, i seguir pel voral fins a trobar un rètol que ens indica que hem localitzat el lloc.
Són un total de 16 tombes medievals excavades a la roca, cistes o enterrament típic del Solsonès i rodalies. Aquesta necròpolis és molt difícil de datar. Pot ésser que les sepultures fossin fetes per comunitats cristianes que vivien en un territori sota domini musulmà i, per tant, haurien d'ésser dels segles VIII o IX. També podria ser que corresponguessin a comunitats cristianes vingudes del nord, i establertes en aquestes muntanyes en el segle X.
A partir d'aquí caminarem un quilòmetre i mig més, per espessos boscos de pinassa fins a retrobar la carretera LV-3005. Abans de cercar aquest vial ens podem desviar uns metres a la dreta fins a Santa Maria de Sasserra, antiga ermita i actual seu parroquial de Vallferosa. Està adossada a la rectoría i a la casa dels masovers del mas Clavells, entre les quals està encastada, de manera que exteriorment costa d'identificar amb una església. Tot i que té un origen alt-medieval (hi ha documentació que l'esmenta de l'any 1189), l'edifici actual és bàsicament del segle XVIII. De fet, el pintat de l'altar major data de 1724. A la llinda de la porta hi ha la data de 1795. El campanar de maó vist és modern, de l'any 1965. Després de la guerra Civil de 1936 a 1939, va ser convertida en església parroquial, en substitució de l'antiga església de Sant Pere Màrtir al nucli urbà de Vallferosa.
Cementiri de Santa Maria de Sasserra.
Travessarem la carretera i la seguim uns metres, després continuem per una pista ampla a la dreta, passem a prop del mas Clavells, una gran masia que fou seu del senyor feudal al desaparèixer el castell de Vallferosa. La pista baixa un quilómetre i mig, unes giragonses finals i ja veiem la part més enlairada de la Torre de Vallferosa.
Vallferosa és un petit poble disseminat en masies i situat pràcticament al centre geogràfic de Catalunya, dins la província de Lleida, partit judicial de Solsona.

Amb parròquia pròpia, Vallferosa es troba dins de l'arxiprestat de Torà, i bisbat de Solsona. De les aproximadament 40 cases que havien estat habitades, ara només en queden quatre o cinc. En una extensió d'uns 25 km2 hi ha tan sols 17 habitants, convertint-se així en una de les zones més despoblades de tot Catalunya. 
De l'antic nucli del poble de Vallferosa només en queden les runes de les cases, dos cementiris, una tomba medieval, restes d'una església romànica difícils de trobar, l'estructura de l'església neoclàssica de Sant Pere, i l'espectacular Torre de Vallferosa.

La torre de Vallferosa, és una torre de guaita de 33 m d'alçada. Es creu que va ser construïda vers l'any 970, i documentada des del 1052 com a "kastrum de Valle Frausa". Es tracta, doncs, d'una construcció amb una funció clarament defensiva entre les terres del Solsonès, en poder dels comtes d'Urgell, i els dominis musulmans de la plana lleidatana. La torre feia d'enllaç amb la xarxa de castells que recorria el marge dret del Llobregós, i que esdevingué frontera quan el comte de Barcelona allargà els seus dominis fins al sud del Montsec. Tot i així, investigacions més recents han conclòs que les proves del carboni 14 realitzades, permeten datar la torre en el segle VIII i no al segle X, com es creia fins ara. Diuen que aquest fet farà reescriure la història del lloc, ja que aquestes construccions eren considerades com a part de l'entramat de defensa en època de la reconquesta, fet que actualment es posa en entredit.
------------
Església neoclàssica de Sant Pere.
------------
Una vegada feta la visita al lloc més interessant del recorregut, continuarem per darrere de l'església on trobarem el carreró que porta als antics horts del poble, i baixarem fins a travessar la riera de Vallferosa.
------------
Seguirem planerament el curs d'aigua deixant una construcció a l'esquerra, i la Font de l'Auró a tocar la riera, a la nostra dreta. Per pista ampla haurem de fer curts, puja i baixa, deixant primer una desviació a l'esquerra i una cruïlla de tres pistes, on seguim per la del mig, fins a veure el mas de cal Cristòfol (La Collita turisme rural), en un punt elevat sobre la pista.



Aquí haurem de deixar la pista ampla i cercar un corriol de pujada a la dreta, una mica perdedor en el seu inici. Uns metres abans d'arribar a la casa, podem anar a la balma dels Voliacs.
----------------
------------------

Passem pel costat de la casa, i continuem per pista ampla fins a la casa de Fustagueres, una altra masia dedicada al turisme rural. Ara tot és baixada, solament ens queden uns cinc-cents metres, i tornarem a estar al cotxe.