QUERFORADAT – CAVA.

Descripció de la ruta; recorregut circular, que ens portarà a descobrir els bonics poblets del Querforadat i Cava, sota les impressionants parets de la cara nord de la serra del Cadí, en el límit entre la Cerdanya i l'Alt Urgell. En el traçat voltarem el Tossal del Quer. A l’anada del Querforadat a Cava ens trobarem un tram més monòton, per una zona de pinedes. A la tornada si el dia és clar, tindrem el gran al·licient de poder contemplar unes magnífiques vistes de la Serra del Cadí. Excursió no gaire llarga, d'uns 8 quilòmetres de recorregut, i uns 500 metres de desnivell. En total podrem estar caminant unes 2,30 hores, allargant la nostra estada a l'hora de visitar els dos pobles que donen nom a l'excursió.
Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem l’autovia C-16 passant per Berga, fins al Túnel del Cadí (entrada gratis, sortida de pagament). A la sortida del túnel enllacem amb l'N-260, passem Bellver de Cerdanya i entrem a Martinet. A la sortida del poble ens desviem a l’esquerra per una pista enquitranada. Deixem a l’esquerra el desviament a Montellà, uns quilòmetres després arribem a Béixec. Continuem uns quilòmetres més fins arribar al Querforadat. Amb un mica de sort, podrem aparcar a la mateixa entrada del poble en un petit aparcament. En total i tenim un parell d’hores de cotxe, i uns 112 quilòmetres de recorregut. El recorregut es pot iniciar indistintament al Querforadat o a Cava, si ho fem des d’aquest últim i tenim uns 10 km mes de recorregut, on el tram final és una pista asfaltada però força estreta.
Deixarem el cotxe a l’entrada del poble. El Querforadat (1380 metres d’altura), és un nucli de població del municipi de Cava, a la comarca de l'Alt Urgell. Les dades diuen que comte amb uns 15 habitants, que a l'estiu segurament seran molts més, i potser a l’hivern algun menys. El mot Quer és d’origen preromà, per referir-se a un penyal, possiblement fent al·lusió a la gran roca que presideix el poble i on hi havia el Castell.
Iniciem el recorregut prenen a la nostra dreta, el primer carrer del poble. Passem pel mig d’unes cases a tocar la Font de l’Andreu, ben aviat haurem sortit del poble. En un principi caminaren a tocar antics camps de conreu, deixant darrere nostre les primeres vistes de la serra del Cadí. La pujada constant i decidida, ens condueix a una zona de pinedes i al punt més alt del recorregut (1.585 metres). Uns metres després, ara ja de baixada arribem a coll de Cristià.
Cava.
A partir d’aquí el sender baixa decidit al poble de Cava, on i entrem pel carrer de la Casota.
Cava és un municipi de l'Alt Urgell que té com a nucli més gran Ansovell, i on també inclou el Querforadat i el que li dóna el nom, Cava. El topònim ja apareix al segle XI amb la forma Cava, probablement prové del llatí que significa roca buida, cova. Des de fa temps, és considerat el municipi amb menys habitants de la comarca de l'Alt Urgell.
El seu terme municipal inclou diferents accidents geogràfics, entre els quals domina la serra de Cadí, la cresta de la qual exerceix de límit meridional del municipi, trobant la seva màxima altitud en el Puig de la Canal Baridana (2.648 m). Per tant, bona part del terme de Cava forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
Situat dins del comtat de Cerdanya, el castell de Cava és documentat en 1277. Va ser destruït pels miquelets en 1712 i només queden dos fragments de mur, un dels quals fa cantonada. En un bancal més baix, en la part sud, està la pedra anomenada Cadira del Senyor, on la tradició diu que el baró prenia el sol a l'hivern. L'església de Sant Climent és un petit temple situat a l'extrem de ponent del nucli urbà del poble de Cava. Es tracta d'una església construïda durant l'edat moderna, possiblement en substitució de l'antiga església medieval, que es trobava a l'anomenat camp Gran de Cava, situat a prop de mig quilòmetre al nord de la població actual.
Després de visitar el poble continuarem el nostre camí repetint uns metres del que hem fet fins aquí. A la sortida del poble girem a la dreta. Des del mateix camí, es poden observar damunt d'una roca les restes d'una cantonada del castell. El camí passa després a tocar el Roc de l'Oró, des d'on es pot gaudir d'una panoràmica impressionant de tot el Cadí i del poble de Cava.
Arribem a cal Pubill, passant davant la font del veïnat, i deixant a la dreta el trencall del camí de les Deveses.
Can Pubill i la serra del Cadí.
Travessant un dens bosc de pi roig, i ja molt a prop de coll d'Eruga, cal deixar el trencall del camí Cardonera la dreta, i ascendir fins al coll.
----------
Ara el camí gira cap a l'esquerra tot descendint cap al poble del Querforadat, primer entre pins i després pels camps, on s'arriba enfilant el carrer de Migdia per davant de la font del Peró.
Aprofitarem aquest últims metres que passant per dins del poble, per visitar els seus carrers i altres llocs d’interès.
Passem a tocarl’església parroquial dedicada a Sant Genís.
----------
----------
A la sortida del poble podem pujar fins on havia estat ubicat el castell del Quer, dalt de les penyes de la banda nord de l'actual nucli, dominant la riba esquerra del riu Naval.
En aquest roquerar s'hi concentraven antigament la totalitat de les cases del poble. Del castell en resta algun llenç de mur de notables dimensions fet amb pedres de mida mitjana, una torre que gairebé no es veu en quedar adossada a cal Moliner, uns d'arcs de considerables proporcions que es podrien datar de finals del segle XIV, i que sostenen el carrer de la Volta sobre el qual hi ha les cases de cal Peritxes i cal Tuixén, i les restes d'una altra torre en ruïnes a la part est d'aquest carrer.

CASTELL DE L’ENVESTIDA (RUPIT).

Descripció de la ruta; Excursió d'una mica més de 10 quilòmetres, amb un desnivell moderat que no arriba als cinc-cents metres. El terreny pel qual passarem no té gaires complicacions, solament la grimpada curta al Castell de l'Envestida, on haurem de posar atenció amb un pas aeri, a tenir en compte si anem amb nens. La resta és de camí de bon fer, algun corriol estret i pista ampla i un punt una mica perdedor passat can Cames. L'últim tram del recorregut passarem pel Salt del Sallent lloc emblemàtic del poble de Rupit i tot seguit remuntarem per la riera de Rupit fins a retornar al poble. Recomanable del tot si no estem cansats fer una passejada pels carrers del poble.

Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem la C-25 (Eix Transversal), fins a passar Vic. En la sortida 183 deixarem la C-25, per enllaçar amb la C-153. Passarem Roda de Ter i Santa Maria de Corcó. A partir d'aquí la carretera té forces corbes fins arribar a Rupit. En total i tenim uns 82 quilòmetres i un temps d'1 hora i 15 minuts. A l'entrada del poble de Rupit i trobem un ampli aparcament, on per un mòdic preu i podrem deixar el cotxe tot el dia.

Rupit és un municipi de la comarca d'Osona, situat a la subcomarca del Collsacabra. L'origen de la vil·la es troba als voltants de l'any 1000, any que fou construït els Castell de Rupit, que va substituir el Castell de Fàbregues.
Iniciarem el recorregut des de l'aparcament per un carrer planer que ens portarà a trobar el carrer Coll del Castell.
Baixem un xic per creuar un torrent, i seguim pel Camí de Sant Llúcia, a tocar unes casetes de nova construcción, i des d'on tindrem una bonica vista del poble. Seguim la pista ampla, amb molta ombra i una mica de pujada, fins arribar a Santa Llúcia.
La pròxima casa que trobem és can Cames, haurem de seguir per l'esquerra, tot obrint i tornant a tancar una gran porta de ferro. Caminem per darrere la casa fins arribar a uns camps, aquest tram és una mica perdedor. A la part alta de l'herbei retrobem un sender que ens aproparà a un collet a tocar el turó del Castell de l'Envestida.
Pugem unes pedres pel mig del bosc, i arribem al Castell de l'Envestida a 996 metres d'altitud.
Aquest turó rocallós, està format per dues grans lloses de pedra.
Una curta grimpada ens porta a un pas una mica exposat, i tot seguit arribem al punt més alt d'aquesta formació rocosa, un excel·lent mirador d'aquest magnífic entorn.
Amb cura, desfarem la grimpada fins al collet on retrobem el sender.
Seguim pel corriol, ara ja de baixada fins trobar una pista ampla que seguim per la dreta. El camí ampla ens porta fins al mas de Castellet, a tocar les cingleres del mateix nom. Passem el torrent del Gravet, i deixem a la dreta la pista que mena al mas de Pujolràs.
En aquest tram de camí, tindrem unes bones perspectives de la Cinglera de l'Agullola.
Tornem a veure el Castell de l'Envestida.
Ara estem passant a tocar els Cingles de Pujolràs, a la nostra esquerra surt un viarany que en pocs metres ens portarà al Mirador del Salt de Sallent.
El salt de Sallent és el salt d'aigua amb major caiguda vertical de Catalunya, amb una caiguda lliure d'uns 115 metres.
Retornem a la pista ampla, que ens portarà fins a l'entrada de la gran cascada.
Nosaltres seguirem per la dreta la riera de Rupit en sentit ascendent, fins arribar a la Font Pomareda. Podem baixar fins a tocar la riera, on podrem admirar el bonic Saltant de Sabaters. 
Uns metres després, arribem als Saltants del Rodor. 
Nosaltres aquí vàrem fer una petita variant de la ruta, tot continuant pel marge contrari de la riera.
Un sender de molt bon fer ens va portar per sota de l'ermita de Santa Magdalena fins al pont de can Badaire, situat al final de la Davallada i sobre la riera de Rupit.
Pont de can Badaire, reconstruït el 1983 servia de pas al camí de Rupit a Susqueda.
Carrers de Rupit.
Riera de Rupit.
Pont penjat sobre la riera de Rupit, construït l'any 1945 i reconstruït totalment el 1994, conservant la mateixa estructura original. És un dels llocs més emblemàtics de Rupit.

BTT CAP DEL VERD (2.282 metres).

Descripció de la ruta; el Cap del Verd és una muntanya de 2.282 metres a la confluència de les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà i el Solsonès. És el cim més alt de la Serra del Verd, situada entre la serra d'Ensija i la del Port del Comte, al sud-oest de Gósol. Es caracteritza per la gran extensió dels seus boscos, i els seus relleus arrodonits. Des de les seves parts més altes constitueix un excel·lent mirador sobre la vall de Gósol, i el massís del Pedraforca.
El Cap del Verd és un bon recorregut per fer amb bicicleta, assolint un cim de més de dos mil metres que està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. El camí és relativament bo, puix que la majoria de quilòmetres els farem per pista ampla i de bon fer, i amb un desnivell no gaire elevat fins al coll de Mola. A partir d'aquí, la pista és més estreta i pedregosa. Al tram final el traçat quasi desapareix, i haurem de fer servir la nostra intuïció pel mig dels prats herbats. En els últims metres no vaig tenir cap més remei que empentar, tot fent petits descansos, fins arribar a l'ampli planell del cim. La baixada espectacular, amb una mica de tècnica es pot baixar des del Cap del Verd a Gósol sense posar el peu a terra. El recorregut, és d'anada i tornada pel mateix camí. En total i tenim uns 25 quilòmetres, la meitat de pujada continuada, i quasi 1000 metres de desnivell positiu. Fins al coll de Mola, i trobem una pujada moderada. El tram més complicat el trobarem en els ultims 2,5 quilòmetres, on hi ha quasi 400 metres de desnivell. 

Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem la C-16, passarem Berga, i ens arribarem a l'entrada de Guardiola de Berguedà, on ens desviarem a l'esquerra per la B-400. Passarem Saldes i tot seguit arribarem a Gósol, on podrem aparcar a l'entrada del poble a la dreta. En total i tenim uns 90 quilòmetres, que podrem fer en una hora i quart.
Iniciem la ruta des de l'aparcament, en direcció a la rotonda que hi ha a l'entrada del poble. Ens desviem a la dreta en direcció al càmping. Per sobre nostre, podem veure les ruïnes del Castell de Gósol.
Ben aviat deixem aquest desviament a l'esquerra, i continuem per la dreta per pista ampla. Deixem dues desviacions a l'esquerra, en la segona prenem la direcció al Vert. Per davant nostre, ja tenim les primeres vistes del Cap del Vert. Seguirem aquesta pista principal, en algun punt senyalitzada amb les marques del GR-150.
Anem prenem alçada suaument fins arribar al quilòmetre 3, on per sobre nostre albirem l'ermita de Santa Margarida. Aquesta capella va ser construïda l'any 1736. La gent de Gósol, i celebra un aplec el dia 20 de Juliol.
Ara la pista fa un seguit de ziga-zagues que ens faran prendre alçada de manera més continuada. Arribats al quilòmetre 7,5, ens situem al coll de Mola a 1.818 metres d'altitud i on trobem una cruïlla de pistes. La pista principal continua en fort descens, en direcció al poble de Tuixén. Des de la cruïlla haurem de continuar per l'esquerra, per una pista més estreta i pedregosa. A partir d'aquí haurem de superar un important desnivell en tan sols 4,5 quilòmetres, que ens aproparan al nostre objectiu, el cim del Cap del Verd.
La pista ens porta a una barrera que impedeix al pas dels vehicles. Estem en el lloc conegut com el Portell de l'Ós, a tocar les Roques de les Feus i per sota la clotada del mateix nom. Passem la tanca, i fem una curta baixada fins a situar-nos en el Clot del Prat Salvatge. Tot seguit retrobem el sentit ascendent del recorregut. Sortint de la clotada arribem al Prat de la Pleta dels Cavallets, i tot seguit al Planell de la Font, on tenim unes bones vistes del Pedraforca.
Ara seguirem pujant, tot seguint el rastre d'una vella pista ja herbada. Aquest últim tram es força complicat de fer sobre la bicicleta, jo vaig prendre l'opció d'anar a peu.
A l'altura del Prat Nabidal trobo un vell rastre de pista, que en permet fer els últims metres abans del cim sobre la bicicleta. Arribem al cim del Cap del Verd a 2.282 metres.
L'esforç és compensat amb unes espectaculars vistes de l'entorn, Pedraforca, Ensija i el Cadí, amb els poblets als nostres peus, també veiem el Port del Comte, i gran part del Pirineu.
Des del planell cimer podem anar uns metres cap al sud, des d'on veurem la Vall de Lord, amb la presa de la Llosa del Cavall i Sant Llorenç de Morunys.
----------
Una vegada descansats solament haurem de desfer el traçat fet fins aquí, tenim per davant nostre un descens quasi continuat d'una mica més de 12 quilòmetres, solament interromput per un curt tram que ens farà pujar al Portell de l'Os. Amb una mica de perícia i força precaució, podrem fer tot el descens sobre la bicicleta.