VIA FERRADA DEL CASTELLASO. SESUÉ. (OSCA).

Hem pujat fins a Benasc i ha diferencia d'altres vegades no a estat per fer algun dels nombrosos tres mils de la zona, avui toca fer vies ferrades i això vol dir que no caldrà matinar gaire. Tenim com idea prioritària fer la ferrada de Sacs; pro esta clar, que en un viatge tant llarg tindrem que buscar algun altre objectiu per justificar l'elevat cost del combustible. Això ens ha portat a cercar una altre ferrada propera, i així hem trobat alguna ressenya que ens parlava de la ferrada del Castellaso, situada en el terme de Sesué i a escassos quilometres de Benasc. Així hem acabat de completar l'agenda; de pujada parada a Sesué per fer la ferrada, tot i que a les dotze del migdia i a mitjans d'agost, la calor ens ha esgotat molt més que la via. Al mig dia acampada als Plans de Senarta, per la tarda visita a Benasc i Cerler i per la nit sopar, xerinola, i preparar el dia següent per fer la ferrada de Sacs. Un parell de dies perfectes.

Via ferrada del Castellaso de Sesué.
Dificultat: Mitja
Desnivell: 180 m
Recorregut: 280 m.
Orientació: SE.
Horaris: 20 min (aproximació) Per a accedir al peu de la via, haurem de prendre, des de la carretera de Castejón de Sos a Benasc, el desviament al càmping "La Broda de Arnaldet". Continuem recte per la pista, ja de terra. A la nostra esquerra parteix la sendera (amb marques de pintura vermella VF) que ens durà, en uns 10 minuts al peu de la via. 1 h (via). 30 min(descens).
Via realitzada i equipada la primavera de 2005 per Shivling, treballs verticals i restauració mediambiental. Tel. 659 333 266. http://www.sesue.com/d-ferrata.html


El Castellaso és un visible roc ubicat al centre de la vall de Benasc, set quilòmetres al sud d'aquesta població

Una interessant via ferrada puja al cim del Castellaso, amb algun tram prou vertical. La facilitat d'accés la converteix en un bon complement d'altres activitats de muntanya en aquest indret. L'obertura de la via Ferrada del Castellaso, en Sesué, ha suposat la rehabilitació i neteja de la paret on se situava l'antiga pedrera de marbre, ja en desús

La ferrada, neix just al costat d'una antiga instal·lació d'extracció de pedra. L'ascens s'inicia per un pendent de roca no molt pronunciada que va guanyant verticalitat a poc a poc

Unes escales ens ajuden a superar la primera panxa, fins a uns trams més ajaguts i sense graons, que ens permeten gaudir d'una certa sensació d'escalada lligats només al cable

En tornar la verticalitat, tornen els graons, que ascendeixen amb tendència a l'esquerra, aprofitant alguna esquerda prop de l'esperó est

En poca estona, un petit canvi de direcció que reclama força de braços ens mena al tram més vertical, que continua fins gairebé al final

Vista de l'ermita de Sant Saturni, des de la ferrada. En fer la baixada passarem molt aprop d'aquest edifici

Alguns trams són molt aeris, amb dos petits sostres que se superen fàcilment gràcies al nombre i proximitat de graons metàl·lics, sota els graons s'albira un considerable buit de 150 metres

El recorregut segueix les zones de major interès de la paret, al llarg de gairebé 300 m

Després d'una zona herbosa de menys pendent, en la qual hem de seguir assegurats al cable d'acer, escometem de nou un tram de la paret que ens duu just al cim del Castellaso

Des del cim, seguirem la ruta evident que descendeix per la cara N fins a uns prats per a torçar a la nostra dreta fins a l'ermita de Sant Saturni, on s'inicia una sendera de descens que ens duu de tornada al cotxe



AG. DEL CAPDAMUNT “ARESTA BRUCS” (55 M, V)

L'Agulla del Capdamunt és un cim característic de la zona d'Agulles, amb un topònim prou encertat, doncs una vegada es supera el Pas de les Portelles i encares el camí de la Travessa d'Agulles, és el monòlit més enlairat de tots els que tenim a vista, tot i que una vegada arribem al cim, veurem que per darrera te varies agulles de més alçada.

Detall de la via Aresta Brucs", a l'Agulla del Capdamunt. Via de dues tirades, la primera més llarga que la segona, amb un total de 55 metres. El primer llarg un IV+, amb poques assegurances, fins arribar a l'única reunió de la via. Tot seguit el pas més compromès de V, que supera el característic bony d'aquesta agulla, per la dreta

Vista de la via, amb algunes agulles d'aquesta zona

El primer llarg de la via (IV+), comença a tocar el Camí de la Travessa d'Agulles, per darrera mateix de l'agulla del Gep Llarg

L'unica reunió es troba en el llavi que separa la part més fàcil del tram més complicat, el lloc és molt còmode i es gaudeix d'una bona vista de la zona inferior de les Agulles

En Joan afrontant el pas de V, que supera l'ultima part de la via

El descens es fa amb un ràpel d'uns 25 metres per la cara est, a escassos metres del camí de la Travessa d'Agulles

Per darrera mateix de l'Agulla del Capdamunt, podrem veure un seguit d'agulles un xic més altes

Vista panoràmica de la part més enlairada de la zona d'Agulles



CANAL DEL GRAU. “VIA CABLE” (ANDORRA)

Si anem a fer alguna de les vies ferrades de la zona de Canillo, en concret la de Racons o la de la Canal del Grau, ens trobarem amb aquest itinerari anomenat Via Cable, difícil de definir, ja que no sabem si és una via d'escalada amb cable de seguretat, o una via ferrada sense esglaons, pro amb el cable de vida.
L'inici de les vies, es troba a la vora del camí que puja de la carretera a la ferrada de la Canal del Grau; uns rètols ens informant que si no fem servir el cable, l'escalada té una graduació de 6a i 6b. Nosaltres no varem fer aquestes vies de pujada, ja que l'idea de la jornada era fer les dues vies ferrades, pro si que varem fer servir aquest itinerari de baixada. Es tracta d'una bona opció per finalitzar el dia; dues ferrades de nivell alt i tot seguit una línia de 7 ràpels (màxim 25 metres), que ens conduiran a 10 minuts de l'aparcament de cotxes.



La línia de 7 ràpels, té el seu inici en el camí que uneix les vies ferrades de Racons i Canal del Grau, molt a prop del camí de retorn d'aquesta última. A peu de camí veurem un parabolt, que indica la sortida

Els primers quatre ràpels transcorren per dins d'un torrent bastant lliscat, pro sense gaires dificultats; fins aquí, no hi ha cap tipus de assegurança per fer el traçat de pujada. Al final del quart ràpel, entrem en una zona boscosa que ens acosta al final de la Via Cable

Final de la Via Cable o inici del cinquè ràpel, per sota ja podem tornar a veurà la carretera, molt a prop del poble de Canillo

A partir d'aquí farem els últims tres ràpels, tenint sempre a tocar el cable de seguretat

Les reunions són còmodes, així podrem gaudir de una bona panoràmica de la Canal del Grau

Un rètol a peu de via, ens assabente de les característiques de l'itinerari

Perspectiva de l'inici de la Via Cable

Inici dels ràpels


Inici dels últims tres ràpels, a tocar la Via Cable

AG. DEL SOL PONENT “VIA NORMAL” (30 M, IV)

L'Agulla del Sol Ponent, és un petit monòlit petri de la zona d'agulles, que moltes vegades passa desapercebut per tenir molt a prop altres agullons més coneguts. Aquesta agulla esta a tocar el camí de la Travessa d'Agulles, entre les Savines i la Peluda; les seves arestes Nord, Sud i la via Normal, són escalades facils, tot i que resten poc equipades. A la cara est i trobem algunes vies més ben equipades, pro amb una graduació més alta (Nomiveigambcor, Ana Weismüller, Tot el Temps del món). A la cara oest hi ha les vies més compromeses i més llargues, on predomina l'artificial (Viking, Black Hole).
No sabem d'on bé el nom d'aquesta agulla, segurament els que la batejaren varen gaudir d'una bonica posta de sol en aquesta zona, si més no, té un nom molt més agraït que altres agulles de la zona, como poden ser Peluda, Pelada o Boteruda.


Cara oest. Detall de les agulles d'aquesta zona

Cara est. Detall de les vies d'escalada

Inici de l'únic llarg, de la via Normal de l'Agulla del Sol Ponent. Molt poc equipada, tot i que es de bon assegurar en la fissura que es veu a la imatge

Arrapats a la fissura, un curt flanqueig ens porta a un arbret que serveix per muntar el ràpel

Des del cim, tenim una bona visió de Les Savines i la Portella Inferior

L'alzina solitària que mal viu dalt del cim, esta embolcallada de cintes, bagas, cordes i cordinos, que serveixen per assegurar la baixada

La cara nord, ens mostre les grans parets d'algunes de les seves agulles

Vista de la cara est de l'Agulla del Sol Ponent

Detall de la via "Normal" (IV)

Vista de la zona nord-est, per on passa el Camí de la Travessa d'Agulles

VIA FERRADA CANAL DEL GRAU (ANDORRA)

Aquesta via ferrada, podria dir-se que és una continuació de la ferrada de Racons, tot i que si es vol, la podem realitzar individualment. A diferencia de Racons, amb unes vistes més obertes al poble de Canillo, aquesta via transcorre per una canal més tancada, amb un paisatge més agradable i una frondosa vegetació. En resum és tracta d'una via molt variada i entretinguda, amb una mica de tot; (ponts, cadenes, flanquejades i verticalitat).


Croquis de la via. Si volem arribar a l'inici de la ferrada de la Canal del Grau, sense fer la ferrada de Racons, tindrem que prendre un camí des de la carretera, uns metres abans d'arribar al poble de Canillo, a tocar l'inici de la ferrada de Racons

Inici de la ferrada de la Canal del Grau. Des del cotxe i tenim 45 minuts, si venim de la ferrada de Racons solament tindrem que caminar 10 minuts. Via de 350 metros, amb un desnivell de 90 i un temps aproximat de 1 a 1,30 hores

La ferrada comença amb un flanqueig fàcil, des d'on podem observar el primer pont

Uns trams de cadenes, ens ajudaran a passar el flanqueig

A mida que anem progressant, el flanqueig es torna més aeri

Finalitzat aquest tram més horitzontal, la via s'enfila a buscar l'entrada del primer pont, que creua a certa alçada la canal del Grau

Aquest pont penjat resta molt ben equipat

Una vegada superat el pont, la via continua amb tendència ascendent, canviant de vessant

Després d'un tram aeri, el traçat és suavitza

Tot seguit tornem a l'aresta, des d'on veiem el pont, ara molt per sota nostre

La via es redreça amb una pujada insistent, en busca del cim d'una agulla un xic descomposta. Un cop a la part cimera, un curt descens ens retorna a l'interior de la canal, per un traçat on tindrem que buscar presses naturals pels peus, i fer servir la força dels braços

A continuació arribarem al curt pont tibetà, de solament uns tres metres, que ens portara a la part final de la via

A la sortida del pont trobem la part final de la via, una curta paret equipada amb grapes que ens acosta al camí de baixada

Des del final de la via, tornarem a tenir una immillorable vista del pont i de tot el traçat