LA TORTA. (AGULLES-MONTSERRAT).

La Torta és l'agulla més alta de la zona, amb una alçada de 1.087 metres, tot i que les seves parets presentant curtes escalades, amb comparació a d'altres monòlits, aixo es degut a que resta situada a la part més elevada del sector d'Agulles. En altres temps era anomenada com la Mà, per la seva forma palmada, posteriorment se l'anomena la Torta, degut a la seva visible inclinació.

Una curta escalada per una llarga aproximació, tot i que es poden fer diverses combinacions amb altres agulles.
Per arribar fins la Torta o podem fer des del refugi Vicenç Barbe, i pujar per la canal Ample, fins el coll d'Agulles, on seguirem el camí de la Travessa d'Agulles (esquerra), la Torta sera la primera agulla que trobarem.

La Torta "Via Normal" 35 metres (IV-), "Via Blava". Primera ascensió per Lluís Estasen (any 1927).
A Montserrat hi ha bastants itineraris que a causa de la seva poca dificultat no són freqüentats i fins i tot cauen en l'oblit. Molts d'aquests itineraris van ser ascendits per primera vegada en una altra època, i amb el pas del temps han esdevingut com a rutes fàcils i curtes alhora que poc assegurades motiu pel qual resultaven exposades.,
A la fi dels vuitanta, amb la iniciativa de Joan Cerdà, neix la idea de re-equipar i recuperar algunes d'aquestes vies en perill d'extinció, abans que es perdin i alhora que les puguin gaudir els més veterans. Aixi neixen les anomenades "Vies Blaves", els itineraris s'equipen amb parabolts pintats de color blau i se substitueixen les reunions i els ràpels, que en molts casos estaven mal col·locats. A Montserrat fins no fa gaire i havien 8 vies blaves, un dels últims re-equipaments a estat el de la Torta.

Arribem al peu de la Torta per la vessant nord-est, per una estreta i descomposta canal (dreta), canviarem a la vessant sud-est, on trobem l'inici de la via.

L'inici (III+), es fàcil tot i que la primera assegurança resta una mica allunyada (10 metres).

Ja assegurats, el traçat continua amb diagonal tot buscant l'aresta (IV).

Vista d'Agulles des de la reunió.

Uns cinc metres abans de fer cim trobem una còmoda reunió, amb vistes sobre la canal Ample.

Des del cim, podem contemplar les zones de Frares i Ecos.

Assegurats a una ferma savina, tornarem a la reunió des d'on muntarem el ràpel.

Farem un ràpel de 30 metres, pel mateix lloc de pujada.

FERRADA "EL CASTELLOT"

L'ondada plana del Penedès arriba a Castellví de la Marca a la seva màxima sumptuositat. Damunt del penya-segat de gairebé 500 metres, l'antic Castellvell de la Marca, construït al segle XI i popularment conegut amb el nom de Castellot, defensava els límits occidentals de la comarca.
Aquesta curta via ferrada, fàcil i entretinguda ens apropa de manera original a les ruïnes d'aquesta antiga fortalesa medieval de vigilància, amb vistes al Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Aquesta via fou equipa a l'any 1997, per Félix Massachs i Joan Solis. L'accés aquesta ferrada esta prohibit de l'1 de gener al 30 de juny, en tractar-se d'una zona on nien les aus.

Des de Vilafranca del Penedès prenem la N-340 cap a Cal Rubió i la Múnia. A la sortida del poble ens desviem a la dreta, indicador al Mas de la Pansa, tot seguit arribarem a Castellví de la Marca. Aquí tindrem que creuar la riera de Marmellar, fins arribar a l'Ermita de Sant Sadurní.

Ermita de Sant Sadurní.

De sortida seguim per un sender ampla, tot passant pel costat d'unes parets inclinades.

De pujada trobem unes tarteres que quasi creuen el camí, i que s'han originat del rocam caigut dels espadats. Tenim que prendre la segona tartera (alguna fita). Per una pujada feixuga i relliscosa, anirem a trobar un corriol que torna a entrar dins del bosc.

Ben aviat trobem un pas equipat amb cadenes, anomenat Pas del Clau.

Sortint d'aquest pas continuem per la dreta, en direcció a la part baixa dels espadats.

La via ferrada, s'inicia en un ressalt vertical equipat amb grapes i petites clavilles, en algun moment tindre que anar a la recerca de les nombroses presses que ens ofereix la paret.

Sense gaire compromís, arribarem a una canaleta equipada amb una corda, on caldrà grimpar fent oposició.

A la sortida de la canal passarem per sota d'uns blocs de roca, és el punt final de la ferrada. En total i sense gaires presses, podem fer el recorregut en uns vint minuts.

Sortida de la ferrada.

Per arribar a les ruïnes del Castellot continuarem per la cresta, passant a tocar les instal·lacions de ràpel de les nombroses vies d'escalada de la zona. Baixar fent rapel és una opció per allargar una mica el recorregut, per aixo tindrem que portar una corda de 50 metres.

Ruïnes del Castellot, al fons l'ermita de Sant Sadurní.

El Castellot.

La tornada la farem des del Castellot, tot seguint les marques d'un PR, que ens retornaran tot fent una volta circular (1 hora 30 minuts) a l'ermita de Sant Sadurní.