CAMINO DEL CIELO (MALLOS DE RIGLOS).


Descripció de la ruta; Els Mallos de Riglos, són unes formacions geològiques situades en la població de Riglos, a uns 45 quilòmetres d'Osca capital. Tot el conjunt resta situat en la província aragonesa anomenada Hoya de Huesca, tot i que algun municipi de la zona pertany a la província de Saragossa.
Els Mallos tradicionalment es divideixen en tres grups, mallos grans, els petits i els Fils. Cada mallo té un nom propi, alguns prenen el topònim de les mateixes cases del poble (Firé i Pisón), o per la seva forma o color característic (el Puro, el Cuchillo, la Visera, del Agua, os Fils, Colorado, Magdalena, Aguja Roja, Tornillo, Tornillito), o fent homenatge a persones (de los Castellanos, Melchor Frechín, Roberto Martí "Chichín", José Enrique Herrera, Mariano Cored, Víctor Carilla, Luis Gómez Laguna, General Capaz, Don Justo). L'anomenat Mallo Pisòn és l'altura màxima amb 275 metres, i tot el conjunt es caracteritza per les seves altives parets verticals, molt apreciades en el món de l'escalada.


La ruta que avui descrivint s'anomena "El Camino del Cielo", es tracta d'un recorregut circular de dificultat moderada-baixa, que pren aquest bonic nom perquè transcorre per diversos miradors des d'on tindrem unes panoràmiques a vista d'ocell de la major part de la zona. La dificultat més gran de la ruta, és el fort desnivell que trobarem només de sortida per un camí força pedregós, però sense cap pas tècnic. El traçat és curt, tot i que la duresa de l'inici ens farà semblar que és més llarg, en total farem uns 6 quilòmetres, amb un desnivell de quasi 400 metres, tot ell en els primers 2,5 quilòmetres. El temps si anem per feina serà poc, però si tenim un dia amb bona visibilitat, les panoràmiques que tindrem ens obligaran a fer més d'una parada. És del tot recomanable, com a mínim fer un parell de dies d'estada per la zona, i aprofitar el llarg desplaçament. El recorregut descrit és ideal per fer en el primer dia perquè no és gaire llarg, i així completar la jornada visitant el poble de Riglos. Per fer nit, al mateix poble i trobem el refugi de Riglos, i al proper poble de Murillo de Gallego, un hostal a peu de carretera.


Aproximació amb cotxe; recorregut llarg però força còmode, ja que gran part del transcorre per autovies sense un volum de trànsit elevat. Des de Manresa iniciem, el desplacem per la C-25, fins a enllaçar amb l'A-2 a l'altura de Cervera. Des d'aquí continuem fins ben passat Lleida, on continuarem per l'A-22. Aquesta última autovia a dia d'avui, per raons de pressupost, crisis, o vés a saber el que, fineix uns 14 quilòmetres abans d'arribar a Osca capital, en la localitat de Sietamo. A partir d'aquí continuarem uns quilòmetres per l'N-240, i després prenem l'A-132 fins passar el poble d'Ayerbe. Uns quilòmetres després abans d'arribar a Murillo de Gallego, trobem un desviament a la dreta que en pocs minuts ens conduirà al poble de Riglos. En total i tenim uns 262 quilòmetres que podrem fer en un temps de 3 hores. A l'entrada del poble a la dreta i trobem un ampli aparcament.


A la mateixa sortida de l'aparcament, i trobem un plafó informatiu de la ruta que volem realitzar. Caminarem pel carrer principal, a l'esquerra del petit nucli urbà seguint els senyals de color blau del PR-HU98 (Camino del Cielo). En breus minuts restarem situats sota la gran paret del Mallo Pisón.


A l'esquerra separada per escassos metres veiem l'agulla del Puro, on si han realitzat grans gestes dins del món de l'escalada, i a la vegada tràgics accidents.


A la cantonada del Mallo Pisón se'ns obre una nova perspectiva de la zona, ara tenim davant nostre l'impressionant Mallo Firé. A peu de camí tenim el primer mirador, amb bones vistes als Mallos de Peña Rueba.


El Pisón i el Firé, són la porta natural d'entrada al que s'anomena Circo de los Mallos. A partir d'aquí comença la part més dura del recorregut, per un sender molt pedregós i una pujada força dreta que minva una mica gràcies algunes ziga-zagues que ens fan guanyar alçada amb un esforç més moderat.


Amb paciència arribem al coll del Firé, on deixem el PR. Trobem un rètol que ens recorda la ruta que estem seguint. 


Arribem al segon mirador. 


El camí ens ofereix un petit descans amb uns metres de flanqueig més planers, per encarar l'últim tram de pujada fins al tercer mirador, punt més alt del recorregut amb 1.027 metres d'altura, anomenat Mirador del Ventuso. Per arribar al mirador, haurem de sortir uns metres a la dreta del sender principal. 


Després de gaudir de les impressionants panoràmiques d'aquest mirador retornem al sender, a l'esquerra veiem la cabana de pastors del Ventuso.


A partir d'aquí tot el camí és de baixada, per un sender una mica menys pedregós que el de pujada.


El descens es trenca uns metres en un tram més planer on trobem el quart mirador, on les vistes ens ofereixen unes perspectives aèries del poble de Riglos. 


Continuem la baixada, davant nostre tenim el Mallo Colorado, sense arribar-hi el sender ens fa passar entre aquest i els Mallos Chinchin, Magdalena i Herrera. 


La baixada és decidida, fem diverses llaçades i en breus minuts haurem descendit forces metres, fins arribar a un últim tram més suau on enllacem amb un camí més ample anomenat Camino Natural de la Hoya de Huesca. 


Seguint els senyals d'aquest sender en un vist i no vist tornarem a estar a Riglos, on donem per finalitzada aquesta bonica ruta.


Església parroquial de Ntra. Sra. del Mallo.

VF ROCA DE LA CREU (RIBES DE FRESER).


Descripció de la ruta; via ferrada situada a tocar el poble de Ribes de Freser, inaugurada l'1 d'abril del 2017, per l'Ajuntament de la població. Les ressenyes parlen de dos itineraris equipats, de primer aquesta via ferrada, i una continuació anomenada Camí equipat Castell de Segura; en realitat per la gent que faci la ferrada el camí equipat és una continuació de la via, amb una dificultat més assequible. La via ferrada en general és de nivell baix, ideal per iniciar-se. Tot i que en algunes ressenyes la presenten amb una dificultat de K3, comparant amb vies d'aquest nivell, el meu parer és que no arriba aquesta categoría, i es quedaria en un K2 (alt). La dificultat de la via la trobem en el primer tram, el més vertical, on trobem tres passos diferenciats on haurem de tibar per arribar al següent esglaó, però sense donar-li categoria de desplom al pas, ja que no tenen continuïtat. La ferrada és entretinguda, ben equipada i amb unes bones vistes. Sense presses la podrem fer en un parell d'hores.

Aproximació a la via ferrada; arribats a la població de Ribes de Freser entrem per la dreta (carretera de Bruguera), creuem un pont sobre el riu Freser, i trobem un bon aparcament a la dreta a tocar l'Oficina de Turisme. Des d'aquí farem una passejada tot cercant l'església de Santa Maria, i l'Ajuntament. Després de passar l'església continuem pel carrer Bonavista, la primera impressió és la d'un carrer sense sortida, haurem de girar a la dreta i pujar per unes escales un xic amagades, que ens fan sortir de la zona urbana, i en breus minuts un sender força dret ens apropa a l'inici de la via, on trobem un plafó informatiu.

Inici de la ferrada; des del mateix peu de via, observem dalt d'una agulla rocosa la creu que dóna nom al lloc. Els primers metres són de tràmit, fins arribar al mur vertical. 

Des d'aquí fins a la creu i trobarem la màxima dificultat de la via, amb tres passos diferenciats on haurem de fer una mica de força per superar-los.

Roca de la Creu i Ribes de Freser.

Arribats dalt de l'agulla, haurem de baixar uns metres fins a una bretxa on trobem un petit pont de fusta d'uns 3 metres, tot seguit haurem de tornar a pujar.

A continuació trobem un flanqueig, i tornem a pujar fins al crestall.
-----------
----------
-----------
-----------
----------
-----------

Ara flanquejant amb algun puja i baixa i arribem al final de la via, on trobem un pont nepalí d'uns 14 metres, molt fàcil i a escassa altura. 

A la sortida del pont enllacem amb el que s'anomena Camí equipat Castell de Segura, realment sembla més la continuació de la ferrada. En aquest punt, hi ha un sender que ens retornaria a l'inici de la via. Aquest últim tram, és més fàcil que el que hem fet fins ara.

Per uns ressalts poc difícils arribem a un segon pont, aquest una mica més llarg d'uns 18 metres. A partir d'aquí algunes grimpades fàcils amb cable de vida, ens porten a la part alta del serrat, on es dóna per acabat el tram equipat.

Per retornar al poble haurem de caminar una mitja hora, de primer una mica de pujada fins a un turó on i veiem les restes del Castell de Segura. Continuarem de baixada dreta tot seguint uns senyals de color blau, fins arribar al poble.