ROCA DE CANALDA I COVES DELS MOROS (PAS EQUIPAT).


La Roca de Canalda és troba situada al nord del Solsonès al vessant sud de la serra de Querol, és una característica paret de conglomerat molt fàcil de reconèixer des de lluny. Pren el nom del poblet de Canalda, situat a la part oriental del municipi d’Odèn. Segons els experts l’etimologia del topònim Canalda és preromana probablement celta, ja que en documents de l’any 839 apareix com a Kanavita.

En aquesta excursió proposem una volta circular a la Roca de Canalda, ascendint a la part superior des d’on tindrem unes bones vistes, i tot seguit baixar i recórrer per camí planer tota la base de la paret, un tram solcat de coves on si vivia fins no fa gaires anys. A peu de camí trobarem quatre d’aquests habitacles senyalitzats; coves dels Moros (pas equipat), Espluga Malera, Ca l'Andreu i Ca la Rita
.



Aproximació amb cotxe; Des de Manresa seguirem la C-55, passant Súria, Cardona i arribant a Solsona, on enllaçarem amb la LV-4241 fins a Coll de Jou, aquí girem a l’esquerra i continuem per la L-401, deixarem a l’esquerra la desviació al poblet de Canalda, per davant nostre tenim una bona panoràmica del que són les parets de la Roca de Canalda. Un parell de quilòmetres després de la desviació al poble veurem un rètol a la dreta (zoo), a la sortida de la següent corba trobarem l’entrada d’aquestes instal·lacions. Podem aparcar el cotxe a peu de carretera. En total i tenim uns 75 quilòmetres, i un temps d'1 hora i 15 minuts.




Recorregut; Haurem deixat el cotxe a peu de carretera, a l’entrada mateix de les instal·lacions del Zoo Pirineu. Si seguiu el trac observareu que l’inici de la ruta ressegueix una pista ampla que passa per dins del recinte, avui dia els propietaris d’aquest lloc han tancat el pas. Per retrobar la pista tancada o farem seguint uns metres de carretera direcció Coll de Jou, una vegada puguem accedir a tocar la tanca l'anirem seguint fins al final de la mateixa, en algun punt ja podrem observar davant nostre la Roca de Canalda. Una vegada arribem al final del tancat trobem una pista ampla, deixant de bon principi un altra pista a la nostra dreta, que és per on farem cap a la tornada. Seguirem la pista ampla fins a la part alta de la Roca de Canalda, són menys de tres quilòmetres però és aconsellable anar amb calma en aquest tram, perquè tenim una pujada molt dreta i sense gaires replans.



La pista puja decidida fins als primers roquers del Puig Sobirà (1.923 metres) el cim més alt d’aquesta zona, deixarem un parell de pistes a l’esquerra i tot seguit girem a la dreta per anar resseguint la muralla de roca a certa distancia, fins a arribar a la part superior de la Roca de Canalda.



El cim no és ben bé un cim, només un terra rocallós dalt d’un llom herbat, (1.703 metres) on tenim unes bones vistes, amb un dia clar podrem veure perfectament Montserrat.



A partir d’aquí s’inicia el descens, per un traçat gens clar i força perdedor. Els primers metres segueixen molt a prop del cingle, alternant els prats herbats i el bosc. Ens acostem a la part final de la cinglera i definitivament la deixem enrere, en algun punt el sender sembla més marcat, alguna fita escadussera també ens ajudarà a no perdre la direcció correcte. La baixada és dreta,i fa grans girades per poder creuar un parell de torrents. Arribem a un punt on s’intueix un antic camí carreter, el seguirem fins arribar a una pista ampla on ara ja anirem trobant pals informatius del recorregut del “Camí de la Roca de Canalda”. Aquesta pista ens acosta a la part baixa dels cingles, en el lloc anomenat Morro de la Roca de Canalda, a partir d’aquí ens situen a la part frontal de la gran paret, seguint un camí més estret i planer, per sota i paral·lel al camí veurem la carretera.



Passem l’Espluga Plana, i tot seguit arribem a les Coves dels Moros, situades uns vint-i-cinc metres per sobre del camí. La gent de la zona anomena a les coves com a “Forats dels Moros”, històries de temps llunyans expliquen que aquests forats “foren les darreres estances on habitaren els moros, consirosos de gicar la Canalda, coberta de sol i de fonts”.



Per accedir a les coves no és fàcil, hi trobem un pas equipat amb cordes i cable, que busca la part més feble i menys vertical del cingle. Tot i que és un pas curt, és del tot obligatori l’equip de vies ferrades. Els primer metres és puja amb una corda un tram rampat fins a uns arbustos, on es continua per un tram de flanqueig equipat amb cable d’acer. Agafats del cable anirem cercant les millors preses pels peus, fins arribar a l’interior del primer forat, que és el més gran. Des del segon forat per sota veurem una paret mig derruïda, són les poques restes que queden de l’antiga construcció. Si aquí en temps antics hi habitaren persones, és de suposar que no accedien pel mateix lloc que o hem fet nosaltres, tindrien algun altre sistema, com una escala o altre giny, es parla d’una suposada torreta amb escales interiors, que duien a una passarel·la que es podia posar i treure. Després del tram equipat hi ha una instal·lació de ràpel, si decidim rapelar haurem de portar una corda de 60 metres, tot i que és més ràpid retornar pel mateix lloc, i estalviar-se de carregar una corda durant tot el recorregut.


Inici del pas equipat.


El tram més compromès esta equipat amb cable d'acer.


El flanqueig és curt però aeri.


Coves dels Moros.


----------


----------


Una vegada retornats al camí planer, continuarem resseguint la base de la cinglera fins a una gran balma dita l'Espluga Melera, poc després passem la característica agulla del Dit
.


El Dit.


El caminet a vegades va arrecerat a la paret i de cop se'n allunya una mica, fins arribar a la balma obrada de Ca l'Andreu avui dia en força mal estat, queden algunes parets frontals i poca cosa més



Fins a la següent balma i tenim uns pocs metres, aixi arribem a Ca la Rita la casa troglodita més important i la més ben conservada de la Roca de Canalda, a la llinda de la porta d’entrada, i a la boca del forn hi ha gravada la data de 1819.


----------


Antigament la casa era anomenada com a Cal Llop, més tard se li va dir Cal Cavallol, i avui dia se la coneix com a Ca la Rita, fen referencia a la persona que la va habitar durant molts anys.



La Rita Montada i Llena, era filla de l’Arrat del Planellot (Odèn) i va viure en aquesta balma fins la dècada dels vuitanta.




Un dia de juny de 1984 amb la Rita. Filant a la porta de casa, al peu de la Roca de Canalda, amb el gos Dan. Autora: Carme Tarrés.



Rita Montada i Llena.


Des de la casa continuarem pel camí que ressegueix la paret fins a la part final, i poc després retrobarem la pista ampla que hem seguit de sortida, des d’aquí desfarem la ruta fins al cotxe.

En total haurem fet uns 10 quilometres, i quasi 500 metres de desnivell, podrem fer tot el recorregut en unes 3,30 hores, una mica més si ens entretenim en pujar a la Cova dels Moros.

Aquesta ruta és de fàcil combinació amb la VF de Puig Arnau, o amb el descens del Salt de la Perdiu, al torrent d’Urdell.