TORRE DE VALLFEROSA.

Descripció de la ruta; excursió circular de molt bon fer, que té com a punt més interessant la magnifica Torre de Vallferosa. Un dels monuments de la nostra terra situats en segon terme, però que realment es poden catalogar de meravella desconeguda. Durant el recorregut també passarem per l'interessant racó del Cementiri dels nens Xics, l'església parroquial de Santa Maria de Sasserra, i ja al final la Balma dels Voliacs. En total caminarem una mica més de 10 quilòmetres, amb un desnivell molt suau d'uns 250 metres. El temps pot estar en unes 4 hores, dependrà molt de l'estona que estiguem a la Torre de Vallferosa, a més segons el dia i l'hora que i fem cap, tindrem la possibilitat de gaudir d'una visita guiada.
Aproximació amb cotxe; sortirem de Manresa per la C-25 (Eix Transversal), direcció Lleida. Passada la població de Calaf enllacem amb la C-1412/a, en direcció Castellfollit de Riubregós i Torà. Al mig d'aquesta última població prenem la LV-3005, fins a trobar el desviament a les cases de turisme rural Fustageras i la Collita (entre el km 5 i el 6). En la mateixa cruïlla podrem deixar el cotxe. En total, i tenim uns 50 km, i 45 minuts de temps.
Iniciem la ruta seguint la carretera durant uns metres, després del primer revolt la deixem i continuem per una pista a l'esquerra. De primer cercarem el Cementiri dels Nens Xics, per tal de trobar el lloc farem ús del track, doncs en alguns punts trobarem camps sembrats que ens poden complicar el camí a seguir. Des de la sortida i tenim 1,5 km. Uns metres abans d'arribar-hi haurem de creuar un camp, i seguir pel voral fins a trobar un rètol que ens indica que hem localitzat el lloc.
Són un total de 16 tombes medievals excavades a la roca, cistes o enterrament típic del Solsonès i rodalies. Aquesta necròpolis és molt difícil de datar. Pot ésser que les sepultures fossin fetes per comunitats cristianes que vivien en un territori sota domini musulmà i, per tant, haurien d'ésser dels segles VIII o IX. També podria ser que corresponguessin a comunitats cristianes vingudes del nord, i establertes en aquestes muntanyes en el segle X.
A partir d'aquí caminarem un quilòmetre i mig més, per espessos boscos de pinassa fins a retrobar la carretera LV-3005. Abans de cercar aquest vial ens podem desviar uns metres a la dreta fins a Santa Maria de Sasserra, antiga ermita i actual seu parroquial de Vallferosa. Està adossada a la rectoría i a la casa dels masovers del mas Clavells, entre les quals està encastada, de manera que exteriorment costa d'identificar amb una església. Tot i que té un origen alt-medieval (hi ha documentació que l'esmenta de l'any 1189), l'edifici actual és bàsicament del segle XVIII. De fet, el pintat de l'altar major data de 1724. A la llinda de la porta hi ha la data de 1795. El campanar de maó vist és modern, de l'any 1965. Després de la guerra Civil de 1936 a 1939, va ser convertida en església parroquial, en substitució de l'antiga església de Sant Pere Màrtir al nucli urbà de Vallferosa.
Cementiri de Santa Maria de Sasserra.
Travessarem la carretera i la seguim uns metres, després continuem per una pista ampla a la dreta, passem a prop del mas Clavells, una gran masia que fou seu del senyor feudal al desaparèixer el castell de Vallferosa. La pista baixa un quilómetre i mig, unes giragonses finals i ja veiem la part més enlairada de la Torre de Vallferosa.
Vallferosa és un petit poble disseminat en masies i situat pràcticament al centre geogràfic de Catalunya, dins la província de Lleida, partit judicial de Solsona.

Amb parròquia pròpia, Vallferosa es troba dins de l'arxiprestat de Torà, i bisbat de Solsona. De les aproximadament 40 cases que havien estat habitades, ara només en queden quatre o cinc. En una extensió d'uns 25 km2 hi ha tan sols 17 habitants, convertint-se així en una de les zones més despoblades de tot Catalunya. 
De l'antic nucli del poble de Vallferosa només en queden les runes de les cases, dos cementiris, una tomba medieval, restes d'una església romànica difícils de trobar, l'estructura de l'església neoclàssica de Sant Pere, i l'espectacular Torre de Vallferosa.

La torre de Vallferosa, és una torre de guaita de 33 m d'alçada. Es creu que va ser construïda vers l'any 970, i documentada des del 1052 com a "kastrum de Valle Frausa". Es tracta, doncs, d'una construcció amb una funció clarament defensiva entre les terres del Solsonès, en poder dels comtes d'Urgell, i els dominis musulmans de la plana lleidatana. La torre feia d'enllaç amb la xarxa de castells que recorria el marge dret del Llobregós, i que esdevingué frontera quan el comte de Barcelona allargà els seus dominis fins al sud del Montsec. Tot i així, investigacions més recents han conclòs que les proves del carboni 14 realitzades, permeten datar la torre en el segle VIII i no al segle X, com es creia fins ara. Diuen que aquest fet farà reescriure la història del lloc, ja que aquestes construccions eren considerades com a part de l'entramat de defensa en època de la reconquesta, fet que actualment es posa en entredit.
------------
Església neoclàssica de Sant Pere.
------------
Una vegada feta la visita al lloc més interessant del recorregut, continuarem per darrere de l'església on trobarem el carreró que porta als antics horts del poble, i baixarem fins a travessar la riera de Vallferosa.
------------
Seguirem planerament el curs d'aigua deixant una construcció a l'esquerra, i la Font de l'Auró a tocar la riera, a la nostra dreta. Per pista ampla haurem de fer curts, puja i baixa, deixant primer una desviació a l'esquerra i una cruïlla de tres pistes, on seguim per la del mig, fins a veure el mas de cal Cristòfol (La Collita turisme rural), en un punt elevat sobre la pista.



Aquí haurem de deixar la pista ampla i cercar un corriol de pujada a la dreta, una mica perdedor en el seu inici. Uns metres abans d'arribar a la casa, podem anar a la balma dels Voliacs.
----------------
------------------

Passem pel costat de la casa, i continuem per pista ampla fins a la casa de Fustagueres, una altra masia dedicada al turisme rural. Ara tot és baixada, solament ens queden uns cinc-cents metres, i tornarem a estar al cotxe.