TURÓ DE LA CREU DE GURB.

 
EL Turó de la Creu de Gurb, és una petita elevació que no arriba als mil metres (842), no per aixo deixa de tenir unes immillorables panoràmiques sobre la Plana de Vic i els seus voltants. També esmentat com a Turó de la Creu, pren el topònim de la població més propera, el Gurb, un municipi de la comarca d'Osona que conserva una arrelada tradició agrícola i ramadera amb un important nombre de masies i explotacions. El 1820 el terme de Gurb es constituí en municipi amb les parròquies de Sant Andreu de Gurb, Sant Cristòfol de Vespella, Sant Julià Sassorba i Sant Esteve de Granollers. El turó i el municipi comparteixen dades històriques, ja que els orígens del poble del Gurb, s'inicien en un castell ubicat a la part  més elevada del turó. Tant el terme com el Castell de Gurb,  apareixen documentats per primera vegada l'any 886, on es diu que  pertanyien a un vicari que actuava en nom del comte de Barcelona, veritable propietari del "Castrum Gorbi" o "Gurbi", tal com s'esmenta a la documentació de l'època.

 
Excursió fàcil, tranquil·la i molt recomanable, d'uns 7 quilometres de llargada i uns 360 metres de desnivell, que sense preses podrem realitzar en unes 2 hores i mitja de temps.
 
Aproximació en cotxe; Tenim que arribar a la població de Gurb per la C-17, i prendre la sortida 179 direcció a Sant Bartomeu del Grau, tot seguint la BV-4601. A l'esquerra de la carretera veurem la zona esportiva municipal, uns metres després tenim que girar a l'esquerra per una pista enquitranada, en direcció a la parròquia de Sant Andreu de Gurb (ampli aparcament). Sant Andreu de Gurb es troba situat sobre un pla elevat, als peus de la vessant est del turó de la Creu de Gurb.

 
Prendrem la sortida des de la parròquia de Sant Andreu de Gurb, un dels edificis més importants del municipi. Documentada per primera vegada el 942 i, com a parròquia, el 1025. L'edifici és format per una nau molt ampla, capçalada per un absis semicircular que s'obre directament a la nau. De l'època romànica sols es conserva l'exterior de l'absis, i alguns punts de l'aparell del mur. El campanar de torre troncopiramidal, correspon al segle X.
 
 
Des de l'església, baixarem uns cinquanta metres per la pista que ens ha portat fins aquí. A la dreta, veurem la Creu-Pedró. Al final de la baixada i en una amplia corba, i trobem els primers senyals del PR-41, que ens serviran per no perdre el camí, en gran part del recorregut.
 
 
En l'inici d'aquest camí, i trobem un rètol de fusta que ens indica el recorregut del Bosc Encantat. Es tracta d'un divertit recorregut naturalístic al llarg del Torrent del Puig, amb escultures d'ocells i animals del bosc amb els seus corresponents noms, tot fet amb fusta. El Bosc Encantat és una iniciativa del Grup Fem Camí, ells són els qui des del 2009, han anat netejant, arranjant i recuperant els camins que porten al Turó de la Creu de Gurb, el Pont del Camí Ral, la Font del Puig, i tants d'altres espais d'aquest entorn.
 
 
Encara dins del Bosc Encantat, creuarem el torrent del Puig per sobre el Pont del Camí Ral, ara deixem una desviació a l'esquerra que ens indica una font (i passarem de tornada), i seguim per la dreta de pujada fins la masia del Puig, creuarem una pista ample i seguirem els senyals grocs i blancs del PR-41, fins arribar a l'ermita de Sant Roc.
 

 
La capella de Sant Roc es troba situada en un pla elevat, enmig d'una zona boscosa des del qual es divisa la Plana. Es tracta d'una església votiva dedicada a Sant Roc, amb motiu de la pesta del còlera. La capella va ser construïda al voltant de 1886, i la varen fer construir els propietaris dels masos veïns. El petit edifici original, va ser substituït pocs anys més tard per un de més gran, acabat l'any 1900.

 
Turó de la Creu de Gurb.

 
Poc després de l'ermita de Sant Roc, arribem a una zona de margues molt erosionades. Les margues són roques sedimentàries del grup de les lutites, constituïdes per una mescla d'argila i carbonat de calci. En aquesta zona les margues són de color gris blavós,  força sorrenques i presenten intercalacions fines de gresos i de calcàries. De l'estudi del seu contingut fòssil, es pot deduir que les margues de Gurb es van dipositar durant l'Eocè superior, en un medi marí de poca profunditat i d'aigües càlides i poc agitades.
 

Creuem de nou la part alta del torrent del Puig, i seguim per pista ampla fins el Pla de les Rovires, abans haurem deixat un camí a l'esquerra que indica la font i que farem servir de tornada. La pujada suau ens apropa a l'últim tram molt més feixuc, amb un desnivell força pronunciat. Un rètol de fusta en una cruïlla, ens indica el camí de la Creu.
 
 
La pujada ens apropa a un coll situat en un  llom carener, tenim que continuar per l'esquerra amb un últim tram de pujada. Ja situats sota mateix del cim, i podem accedir directament per un corriol molt dret d'una cinquantena de metres, o continuar més planerament i voltant tot el turó fins la part oposada.
 

Arribem al cim de la Creu de Gurb, també conegut com del Castell de Gurb. En el seu cim, hi destaquen les restes de l'antic Castell de Gurb, una gran creu metàl·lica, una taula d'orientació i una estelada. El Castell de Gurb va ser habitat fins el 3 de març de 1373, en que un terratrèmol el va afectar i malmetre severament. Després de la seva ruïna pràcticament des del segle XIV, en una excavació del 1968 feta per un grup de gent de Gurb, hi aparegueren la base d'una gran torre circular, fragments de muralla, els inicis d'un arc i la cisterna.

 
La Creu del cim va ser estimbada el 1936, i recol·locada el 1939. L'any 1962 un temporal la va doblegar, i un grup de veïns la varen adreçar i reforçar tal i com la veiem ara.

 
L'any 2000, en commemoració del centenari de la col·locació de la Creu de ferro, s'hi va col·locar la taula d'orientació.
 
 
La tornada, la farem pel mateix camí fins retrobar el sender que ens indica la direcció de la font. Aquest camí ens retorna al torrent del Puig, en una zona on hi trobem unes taules i bancs i un pont de fusta. Poc després de creuar el torrent, trobem la font del Puig.
 
 
La deu d'aquesta font es troba situada uns metre més amunt, i és datada de l'any 1771, durant anys va proveir d'aigua als veïns d'aquests voltants. Després de la font retrobem el Bosc Encantat, i el camí que hem fet de sortida.